skip to main |
skip to sidebar
Ja en són 50… i quins 50!!!!
En un dels comentaris anteriors, en Pep Matas (germà, sovint bessó, cunyat, oncle, amic...) m’ha atorgat uns mèrits “d'esposa, mare dels seus fills, amant, amiga i dentista personal”, i diré que és un plaer poder ser tot això per ell i no podria haver triat un marit millor.
Com a pare, i tenint en compte que ningú ens n’ensenya, crec que és un “gran pare”, i sinó pregunteu als nostres fills. Com amant mmm mmm mmm.... ;-P
Com amic sempre hi puc comptar. Com a pacient, és un dels pocs que s’adorm a la cadira dental.
Què més puc demanar!! El nostre matrimoni segueix madurant, com el bon vi. Hem caigut i ens hem aixecat junts, sempre ajudant-nos mútuament. I més val, Jordi, que els 50 no et pesin massa i puguis seguir-me aixecant.
En conclusió, si hagués de posar-li nota, la mitjana surt un excel·lent. I molt alt!
T’estimo molt!
Nuri
Molt bona niiiiiiiiiittttttttttttttt! Sóc en Tostao Molina, l’home del temps mes famós de les nostre contrades, però avui de moment, no parlaré del temps, això serà mes tard …Avui parlaré de l'any 1959, un any en que Fidel Castro va triomfar la revolució a Cuba i van dir allò tan famós Viva Cuba Libre !, i va ser una gran notícia doncs avui dia tothom veu cuba libres, i aquelles noies tan simpaticotes, “hola mi amolll”, d’aquest any no passa que no vaig a Cuba.En el món del cinema, va néixer la Victòria Abril una noia marranota, calentona, que segurament va passar molta fred de petitona i després amb els anys s'havia d'escalfar molt sovint, pobreta, la fred és molt emprenyadora.En esports...., atenció! ens demana pas Lluís Canut des del Palau Blaugrana:"Bona nit Basketmaniatics sabeu qui va néixer al 1959???, molta gent, direu, jajaja, però un de molt famós? Efectivamennnnnt, Juan Antoni San Epifanio “Epi”, aquest els clavava de dos i de tres com si res, per molts anys Epi".(continua Tostao Molina) I aquella famosa cançó Al Vent, la cara la vent, d’un Raimon pesadot, segur que no coneixia la tramuntana!Un empordanès famós nascut a la nostre ciutat és en Joan Maria Puigbert i Romaguera, poeta??? Un noi estrany, esperrucadot, de què fa aquest noi? això sí, simpaticot, deu retirar a la mare, però amb un segon cognom que faria venir mal de ventre a més d’un, després que un famós Ramon passés molts anys per la nostre Alcaldia i ens va fer patir la crisis anys abans, era molt estalviador, no gastava roba ni per ell, ni fulles d’afaitar, ni coche, ni carnet de coche! tot un personatge.I ara sí, parlarem del temps, a la tardor del 59 a l’Empordà moltes pluges, prop 250 litres a Cadaquès, una nit molladota, humidota, semblava que el mar queia del cel i a Barcelona en un hora 67 litres, allò sí que era can fanga... però ves per on, tot i el mal temps, van néixer dos noiets innocentots, feliçots, avui ja grandots, un es pensava que anava a la festa de l’altre i l'altre al revés, és una sorpresa deien!, que la festa és per a tots dos!!!, encantadots, però Toti amb aquestes orelletes, semblaria que havies de sentir alguna cosa i tu Guillem (agafant-me les galtones) ai senyor!!!!De totes maneres, i vull entendre que estem en temps de crisi, semblaria que feu 25 anys cadascún i no 50 doncs només fem una festa, per tant algú ens en deu una. Per acabar i més seriós, en empordanès , 50 anys ja, Collons companys sí que passa depressa el temps, per molts anys!!!Tostao
Sí. És ell!
Aquesta i altres imatges d'en Toti, cavalcant tot tipus de bèstia i en tot tipus de situacions, les podeu veure si cliqueu aquí mateix.
TOTI:quants moments conjunts passats. Estic fent un repàs a tot, i en venen molts noms al cap: Puig d'Arques, Pedraforca, Punta Alta, Gourgs Blancs, Balaiitous,Bachimala, Neouville,Pig Lonc (aquí si que la vam passar Puta), La Brecha i el Tallon amb l'inmillorable Hotel La Gruta (5 *****), encara que res millor que l'hotel Lobuche (5***** superior) amb el viatge al NEPAL, que mai cap de nosaltres oblidarem, on em vaig perdre la millor de les imatges: estacat com un gosset amb el piolet al cim de l'Island Peak (Tati,Tati......). També, com no, amb la btt: travessant els Pirineus, fent el camino de Santiago, els pedals de foc, els d'occitània, .... i no oblidant mai que els primers moments esportius els vam fer a sobre de la moto, fent trial amb en Pere (que dolent que es!) ... fins i tot recordo haver jugat junts a futbol amb el Joyce....Nomes espero i desitjo de tot cor que els 50 anys que fas no siguin cap impediment per continuar compartint 50 anys de mes plens d'aventures.Una abraçada,company, i per molt anys.Ah. els dos keniates Cortadellas,que van molt atrefagats en Jordi a la botiga,i en Xevi escriguen no-se-que, em diuen que també s'afegeixen a l'abraçada i a la felicitació.Pep Bou
Fer anys és com pujar dalt d'una muntanya. A mesura que vas pujant les forces minven, però la mirada és més lliure i la vista més serrena i ampla.Per molts anys Toti.Cati Casademont
Tants anys fas? Doncs ningú ho diria, ho portes molt bé. Potser deu sernque alguna cosa hi deus fer tu no? Això de fer esport i tenir un caràcter tan tranquil i una vida d´allò més sana, també hi deu ajudar. Ets una persona de la qual s'hi pot agafar com una referència per a moltes coses, i jo personalment t´haig de dir que me n´has ensenyat moltes i molt bones. Continua així. I que tot et vagi tan bé com sempre. Una abraçada.Xevi Rovira
Una curiositat de la vida d'en Toti. Amb els anys s'ha descobert que té un germà bessó. Aquí teniu el document.
