dilluns, 9 de novembre del 2009

Què més puc demanar?


Ja en són 50… i quins 50!!!!

En un dels comentaris anteriors, en Pep Matas (germà, sovint bessó, cunyat, oncle, amic...) m’ha atorgat uns mèrits “d'esposa, mare dels seus fills, amant, amiga i dentista personal”, i diré que és un plaer poder ser tot això per ell i no podria haver triat un marit millor.


Com a pare, i tenint en compte que ningú ens n’ensenya, crec que és un “gran pare”, i sinó pregunteu als nostres fills.
Com amant mmm mmm mmm.... ;-P

Com amic sempre hi puc comptar.
Com a pacient, és un dels pocs que s’adorm a la cadira dental.

Què més puc demanar!!
El nostre matrimoni segueix madurant, com el bon vi. Hem caigut i ens hem aixecat junts, sempre ajudant-nos mútuament. I més val, Jordi, que els 50 no et pesin massa i puguis seguir-me aixecant.

En conclusió, si hagués de posar-li nota, la mitjana surt un excel·lent. I molt alt!

T’estimo molt!

Nuri

Molt boona niiiitttt ! (el discurs d'en Tostao)


Molt bona niiiiiiiiiittttttttttttttt!


Sóc en Tostao Molina, l’home del temps mes famós de les nostre contrades, però avui de moment, no parlaré del temps, això serà mes tard …
Avui parlaré de l'any 1959, un any en que Fidel Castro va triomfar la revolució a Cuba i van dir allò tan famós Viva Cuba Libre !, i va ser una gran notícia doncs avui dia tothom veu cuba libres, i aquelles noies tan simpaticotes, “hola mi amolll”, d’aquest any no passa que no vaig a Cuba.

En el món del cinema, va néixer la Victòria Abril una noia marranota, calentona, que segurament va passar molta fred de petitona i després amb els anys s'havia d'escalfar molt sovint, pobreta, la fred és molt emprenyadora.

En esports...., atenció! ens demana pas Lluís Canut des del Palau Blaugrana:
"Bona nit Basketmaniatics sabeu qui va néixer al 1959???, molta gent, direu, jajaja, però un de molt famós? Efectivamennnnnt, Juan Antoni San Epifanio “Epi”, aquest els clavava de dos i de tres com si res, per molts anys Epi".

(continua Tostao Molina) I aquella famosa cançó Al Vent, la cara la vent, d’un Raimon pesadot, segur que no coneixia la tramuntana!

Un empordanès famós nascut a la nostre ciutat és en Joan Maria Puigbert i Romaguera, poeta??? Un noi estrany, esperrucadot, de què fa aquest noi? això sí, simpaticot, deu retirar a la mare, però amb un segon cognom que faria venir mal de ventre a més d’un, després que un famós Ramon passés molts anys per la nostre Alcaldia i ens va fer patir la crisis anys abans, era molt estalviador, no gastava roba ni per ell, ni fulles d’afaitar, ni coche, ni carnet de coche! tot un personatge.

I ara sí, parlarem del temps, a la tardor del 59 a l’Empordà moltes pluges, prop 250 litres a Cadaquès, una nit molladota, humidota, semblava que el mar queia del cel i a Barcelona en un hora 67 litres, allò sí que era can fanga... però ves per on, tot i el mal temps, van néixer dos noiets innocentots, feliçots, avui ja grandots, un es pensava que anava a la festa de l’altre i l'altre al revés, és una sorpresa deien!, que la festa és per a tots dos!!!, encantadots, però Toti amb aquestes orelletes, semblaria que havies de sentir alguna cosa i tu Guillem (agafant-me les galtones) ai senyor!!!!

De totes maneres, i vull entendre que estem en temps de crisi, semblaria que feu 25 anys cadascún i no 50 doncs només fem una festa, per tant algú ens en deu una.

Per acabar i més seriós, en empordanès , 50 anys ja, Collons companys sí que passa depressa el temps, per molts anys!!!


Tostao


dissabte, 7 de novembre del 2009

Sí. És ell !


Sí. És ell!

Aquesta i altres imatges d'en Toti, cavalcant tot tipus de bèstia i en tot tipus de situacions, les podeu veure si cliqueu aquí mateix.

Moltes imatges em venen a la memòria...

TOTI:
quants moments conjunts passats. Estic fent un repàs a tot, i en venen molts noms al cap: Puig d'Arques, Pedraforca, Punta Alta, Gourgs Blancs, Balaiitous,Bachimala, Neouville,Pig Lonc (aquí si que la vam passar Puta), La Brecha i el Tallon amb l'inmillorable Hotel La Gruta (5 *****), encara que res millor que l'hotel Lobuche (5***** superior) amb el viatge al NEPAL, que mai cap de nosaltres oblidarem, on em vaig perdre la millor de les imatges: estacat com un gosset amb el piolet al cim de l'Island Peak (Tati,Tati......). També, com no, amb la btt: travessant els Pirineus, fent el camino de Santiago, els pedals de foc, els d'occitània, .... i no oblidant mai que els primers moments esportius els vam fer a sobre de la moto, fent trial amb en Pere (que dolent que es!) ... fins i tot recordo haver jugat junts a futbol amb el Joyce....

Nomes espero i desitjo de tot cor que els 50 anys que fas no siguin cap impediment per continuar compartint 50 anys de mes plens d'aventures.

Una abraçada,company, i per molt anys.

Ah. els dos keniates Cortadellas,que van molt atrefagats en Jordi a la botiga,i en Xevi escriguen no-se-que, em diuen que també s'afegeixen a l'abraçada i a la felicitació.

Pep Bou

A mesura que vas pujant...

Fer anys és com pujar dalt d'una muntanya. A mesura que vas pujant les forces minven, però la mirada és més lliure i la vista més serrena i ampla.

Per molts anys Toti.

Cati Casademont

Tants anys?

Tants anys fas? Doncs ningú ho diria, ho portes molt bé. Potser deu sernque alguna cosa hi deus fer tu no? Això de fer esport i tenir un caràcter tan tranquil i una vida d´allò més sana, també hi deu ajudar. Ets una persona de la qual s'hi pot agafar com una referència per a moltes coses, i jo personalment t´haig de dir que me n´has ensenyat moltes i molt bones. Continua així. I que tot et vagi tan bé com sempre.

Una abraçada.

Xevi Rovira

Curiositat científica sorprenent



Una curiositat de la vida d'en Toti. Amb els anys s'ha descobert que té un germà bessó. Aquí teniu el document.

Un número important


Toti, moltes felicitats, 50 és un número inportant, esperem que ho portis bé i et desitjem molta sort pels propers 50 anys.


Una forta abraçda.


Nuri i Txiki

La teva manera de ser



Per molts anys Jordi.

També és l'aniversari d'aquesta fotografia perquè anàvem a fer la castanyada a Fitor, i havia de ser, si fa no fa, un dia de finals d'octubre, primers de novembre al voltant de 1970. En aquells anys, el temps era un aliat, però tu li feies ganyotes, murri, com si ja sabessis que tard o d'hora li passaríem comptes. Sempre ens ha agradat la teva manera de ser, Jordi.

A vegades, quan podríem dir moltíssimes coses, perquè hem anat aprenent infinitat de llenguatges per explicar el món, el missatge més senzill amaga el contingut més valuós.


Per sempre,


Jordi i Marta


Quan els amics ens acompanyen tant de temps


Jordi... m'hagués agradat ser més original i escriure alguna cosa molt profunda, d'aquelles que fan plorar, però ni en sé ni m'han donat temps!!!

Quan fa que ens coneixem? uf....!!!! més de 25 anys!!!! la meitat de la teva vida i de la meva (Neus) i una mica menys de la d'en Xavier!!!!

És bo que els amics ens acompanyin durant tant de temps! Jordi, només dir-te que en tu, allò de: en el pot petit hi ha la bona confitura !! és ben cert!!!

Una abraçada i un petonàs!!!!


Xavier i Neus


... i se't dibuixa un somriure a la cara

50 anys....d´en Jordi.....qui ho diria. Hi ha persones que semblen sempre joves encara que facin anys. En Jordi és una d´elles. Perquè.... Potser per la bici.... Potser perquè té una dona jove i fermosa...Potser pels seus gens...
Crec que no és per totes aquestes coses, sinó perquè té l'actitud d´una persona jove a qui li agrada la vida, que li agraden les persones, que sempre veu el vas mig ple i mai mig buit. Això fa que encara que ens veiem poc, sempre quan un pensa en el Jordi és com si obrissis una finestra i entrés aire fresc i se't dibuixa un somriure a la cara.

Gràcies per tots els anys d´amistat i que gaudeixis dels 50 addicionals.

Domingo i Marta

Molts recdords compartits !



Hola Toti,


en primer lloc, PER MOLTS ANYS!!, ... que ja comencem a tenir-ne uns quants...

Fent una mirada enrera em venen de sobte molts records compartits. Vam començar de ben petitets jugant a Can Balaguer, "bolos" musicals d'estiu amb Los Mongoles, reunions a la curvone, Cop de Pedal, partides de cartes clandestines, Girona/Cartenyà/Ca la Tieta, Grup de Joves, els primers viatjes, esquiades - ..ep!!..amb mitjons - .... i ja de més grandets - l'edat i les situacions personals i familiars ens porten cap una etapa més tranquil·la - hem continuat gaudint de la nostra amistat.

Noi, com passa el temps !! - "Tempus fugit".

Així que a disfrutar d'aquest magnífic estat de forma en què et trobes i que per molts anys puguis gaudir-ne.

Salut i una forta abraçada!!

Guillem Saura

...i lo bé que estàs !

Hola maco! moltes felicitaaaats!, ja tens mig segle..., i com sempre et dic "i lo bé que estàs... i que de gran jo vull ser com tu....", que sàpigues que amb els anys que fa que et conec no has canviat gaire, segueixes essent una persona tranquila, amable, simpàtic, divertit, senzill i amb molta molta paciència amb nosaltres, perquè com que ets el que en sap mes del Registre i el mes espavilat, doncs sempre et preguntem a tu, jijiji..., bueno no acabaría mai, saps que per mi ets una persona molt important tant a la feina, i com amic..., sempre estàs apunt per escoltar-me i aconsellar-me amb la meva vida, que ja saps es una miqueta "liada".

Jo en el Registre no he trobat només companys de feina, també hi tinc una familia, perquè tots sempre ens heu ajudat molt per qualsevol cosa, i em sembla que tu també vas trobar una familia en el "Restaurant La Font", que també t'aprecien molt i d'una manera desinteressada moltes vegades els has ajudat.

Bueno ja no m'enrotllo més, et desitjo el millor i espero que segueixis essent tant feliç com fins ara i poder tenir durant molts anys aquesta amistat que per mi té molt de valor, no canviïs mai, gràcies per tot. Un petó molt fort!! i FELICITATS!!!!!!.


Elsa Avellí Anton

¡Ya estabas tardando!



Felicidades Jordi: bienvenido al club de los cincuentones. ¡Ya estabas tardando! Después la llaman a una "tardilova"... Cuanta injusticia.

Besos de

Antonio "el pobre Antonio" y Amelia "la Arpía"

divendres, 6 de novembre del 2009

Hi havia una vegada un nen, EN JORDI, que va néixer ara fa 50 anys.


Un amic important
















Benvolgut TOTI:

La Familia Perramon Gaspar desitgem que facis 50 anys més amb aquesta vitalitat grandiosa que transmets.

Avui no podem estar fisicament a tan important cel·lebració per raons familiars de salut que ens han fet baixar a Barcelona, però ens agradaria agrair la teva noble amistat i dir ben alt que ets i seràs un amic important i quan t´hem necessitat has estat al nostre costat amb la màxima entrega i eficàcia inimaginable...això...mai es pot oblidar.

FELICITATS!!!!!! T´estimem

Família Perramon Gaspar



dijous, 5 de novembre del 2009

Germà, cunyat i oncle


Germà, cunyat, oncle... que en poguem fer molts més tots plegats, en vida teva !

Sempre al costat

Hola Toti:

Què he de dir de tú, si quan teníem 10 anys (jo 11) ja em deixaves copiar als exàmens (a més col·laborant perquè em sortissin bé a mi).

Va ser a partir d'aquí que et vaig agafar carinyo i estimació (com no!!).

Els anys han anat passant i ens hem anat trobant en diferents situacions però tu sempre has estat al meu costat, més aprop o més lluny, però sempre al meu costat.

Per això només et puc desitjar que en facis 50 més (i jo al teu costat!).

Per molts anys !!!

Ets una de les persones més fermes que coneixem !

Enric Fita i Roser

Molts i pocs


50 anys són molts, mira enrera tot el que has fet,


50 anys són pocs, mira endavant tot el que et falta per fer.

Feliç aniversari!!!!

50 petons


Sergio i Roser


Quan ja no et pots despentinar

Collons cinquanta anys, són molts anys xiquet, si sembla que fos ahir que havíem quedat per anar a jugar a la plaça de l'església a lladres i polis, quins records....

Haig de dir que estàs fet un xaval i amb plenitud física.

Tu Toti amb qui vaig compartir, ara fa un any, el meravellós viatge al Nepal i que vas conquerir el seu primer 6.000, sense ni despentinar-te, cosa no massa difícil donat el poc pèl que gasta el xicot.

En fi només espero que els gaudeixis força amb tota la tevafamília.

Una forta abraçada que espero donar-vos el dissabte, companys!!!!!!!!!!!


Pep Massaguer


Vides paral·leles

ja de petits varem coincidir ben aviat, a Can Sans a buscar croissants, ensiamades i per pagar ...ja passarà el pare. A lladres i polis, a partides d'escacs, a fer trials amb bicicleta, i més endavant la puta mili, tu voluntari, sempre tan voluntariós!, vàrem descobrir la botifarra, les novies, em penso, suposo, que tots dos vàrem començar amb la mateixa companya i encara balla, com les piles duracel... i duren i duren!!! Vides paral·leles gairebé, tu més assenyat, més fred, jo una mica menys de tot.

I amb el temps els fills , ai els fills!!! i el que queda per viure, nits de sopars, nits de casino, quinieles, loteries, il·lusions, emprenyades, i espero per tu, molta salut vailet, que ja en tens 50!!!

Una abraçada


tostao


Per molts anys Jordi !!

Per molts anys Jordi!!

Aquest cop en fas 50...res de gaire extraordinari (t´ho dic per experiència),
només que tens al davant una nova etapa, diem-ne quelcom més madura, que
segur estarà ben plena de felicitat i d´activitats enriquidores, d´aquelles
que a tu sempre t´han agradat.

Amb els meus millors desitjos per al futur.

Una forta abraçada.


Montse Plana


Imatges d'un camí















































Colla Sant Pau

Pedaleando, pedaleando...


Pedaleando, pedaleando,

A la cima de tu vida vas llegando…
Dicen que ahora ya todo es cuesta abajo,
Bienvenido sea, antes corriendo, ahora andando,
Llevará consigo mayor esfuerzo y más trabajo.
Tú sigue cumpliendo años…
¡Y todo lo demás lo envías al carajo!


Muchas felicidades de tus amigos Ana y Nacho


dimecres, 4 de novembre del 2009

A disfrutar Toti !!

Com que ens estem fent grandets, ara ens ha arribat el moment d'aprofitar el temps. Se'ns ha concedit el dret de fer només el que verdaderament tenim ganes de fer. Això és un luxe !!!! A disfrutar !!!

PER MOLTS ANYSSSSSSSS !!!!!!

Helena (del Club dels últims dels 50's)

Un embolado oportuno

Jordi,

ya ves el embolado en que estamos metidos, pero yo estoy muy contento porque así puedo decirte lo que siento, que eres un gran tipo, una buena persona, sencillo, amable, cariñoso, sincero, discreto, que me precio de ser tú amigo y vamos, que te quiero mucho.

Podria contar no uno, sino varios casos que avalaran lo que digo, pero como sé que este sentimiento es general entre tús amigos, sólo me queda darte un fuerte abrazo y desearte lo mejor.


Abrazos de Cecilia, Aurora y Luis.

dimarts, 3 de novembre del 2009

Algunos de los mejores momentos...


Querido Jordi,

Algunos de los mejores momentos de nuestra vida los hemos pasado juntos.

Para nosotros ha sido un auténtico placer compartirlos contigo.
En una relación larga como la nuestra se han dado muchas ocasiones para contrastar lo que ya sabiamos: eres un gran amigo y mejor persona.

Aprecié mucho, amigo Jordi, esos paseos neoyorkinos cuando yo andaba en horas bajas. Tu apoyo y tu compañía me reconfortaron.

Nos enorgullece contar con tu amistad. Recordando aquella cita que dice que “cada cual se define por los amigos que tiene”, contar contigo nos hace mejores personas.

Un fuerte abrazo,

Miguel Ángel e Isabel

Bones trempat

Bones trempat

Si si, trempat, que no vol dir ben plantat, però si espavilat.

Ja has arribat als 50 , buff, mig segle, quasi res ¡¡¡ Qui ho diria, i encara tan ple de vitalitat com sempre, be com sempre, sempre potser no, últimament ens has deixat una mica de banda amb la historia de corre i no agafar la bici ni per casualitat. Recorda que la teva colla, la colla de la bici, la colla que mirant fotos ja no ens reconeixem del temps que fa que sortim junts, et trobem a faltar.

Sempre es agradable tenir aprop un amic que tingui el seny, la paciencia i la bona sintonia per compartir estones de lleure tenint aquesta sensibilitat per gaudir dels espais que ens envolten.

Per això i per tantes altres coses et trobem a faltar.

Però be, estic convençut que només es una etapa passatgera de la teva vida, i que aviat tornaràs com sempre a estar amb nosaltres.

Saps que m'agradaria que vinguessis a Lanzarote , a la Xina i a on sigui però ja m'has dit que no potser i ho entenc, a hores d'ara encara no se si anirem nosaltres.

Be, no m'enrotllo més, et desitjo de tot cor que aquest kit kat que deus està gaudint en aquest moment de la teva vida, segui això, un espai de reflexió, d'il·lusió i de molta, molta felicitat per poder seguir disfrutant uns altres 50 anys mes de la teva companyia. Fins sempre.

Francesc Matés

Un gran esportista


Tots ho sabem. En Toti arriba als 50 en plena forma. Puja a l'Himalaya, va en bici, corre darrere en Tro sense que en Tro l'hagi d'esperar gaire. En plena forma! És clar que això li deu venir de família. Sovint el confonen en aquest sentit amb mi, per exemple en aquesta foto, molts es pensen que sóc jo, però és en Toti, i això es coneix per les orelles perquè sempre n'ha estat ben dotat, i encara aquí no es veuen gaire grosses perquè el de darrere, el gran Monju, el supera. Si cliqueu sobre la imatge ho veureu millor.

Pep Matas