Ja en són 50… i quins 50!!!!
En un dels comentaris anteriors, en Pep Matas (germà, sovint bessó, cunyat, oncle, amic...) m’ha atorgat uns mèrits “d'esposa, mare dels seus fills, amant, amiga i dentista personal”, i diré que és un plaer poder ser tot això per ell i no podria haver triat un marit millor.
Com a pare, i tenint en compte que ningú ens n’ensenya, crec que és un “gran pare”, i sinó pregunteu als nostres fills. Com amant mmm mmm mmm.... ;-P
Com amic sempre hi puc comptar. Com a pacient, és un dels pocs que s’adorm a la cadira dental.
Què més puc demanar!! El nostre matrimoni segueix madurant, com el bon vi. Hem caigut i ens hem aixecat junts, sempre ajudant-nos mútuament. I més val, Jordi, que els 50 no et pesin massa i puguis seguir-me aixecant.
En conclusió, si hagués de posar-li nota, la mitjana surt un excel·lent. I molt alt!
T’estimo molt!
Nuri
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada