dilluns, 9 de novembre del 2009

Molt boona niiiitttt ! (el discurs d'en Tostao)


Molt bona niiiiiiiiiittttttttttttttt!


Sóc en Tostao Molina, l’home del temps mes famós de les nostre contrades, però avui de moment, no parlaré del temps, això serà mes tard …
Avui parlaré de l'any 1959, un any en que Fidel Castro va triomfar la revolució a Cuba i van dir allò tan famós Viva Cuba Libre !, i va ser una gran notícia doncs avui dia tothom veu cuba libres, i aquelles noies tan simpaticotes, “hola mi amolll”, d’aquest any no passa que no vaig a Cuba.

En el món del cinema, va néixer la Victòria Abril una noia marranota, calentona, que segurament va passar molta fred de petitona i després amb els anys s'havia d'escalfar molt sovint, pobreta, la fred és molt emprenyadora.

En esports...., atenció! ens demana pas Lluís Canut des del Palau Blaugrana:
"Bona nit Basketmaniatics sabeu qui va néixer al 1959???, molta gent, direu, jajaja, però un de molt famós? Efectivamennnnnt, Juan Antoni San Epifanio “Epi”, aquest els clavava de dos i de tres com si res, per molts anys Epi".

(continua Tostao Molina) I aquella famosa cançó Al Vent, la cara la vent, d’un Raimon pesadot, segur que no coneixia la tramuntana!

Un empordanès famós nascut a la nostre ciutat és en Joan Maria Puigbert i Romaguera, poeta??? Un noi estrany, esperrucadot, de què fa aquest noi? això sí, simpaticot, deu retirar a la mare, però amb un segon cognom que faria venir mal de ventre a més d’un, després que un famós Ramon passés molts anys per la nostre Alcaldia i ens va fer patir la crisis anys abans, era molt estalviador, no gastava roba ni per ell, ni fulles d’afaitar, ni coche, ni carnet de coche! tot un personatge.

I ara sí, parlarem del temps, a la tardor del 59 a l’Empordà moltes pluges, prop 250 litres a Cadaquès, una nit molladota, humidota, semblava que el mar queia del cel i a Barcelona en un hora 67 litres, allò sí que era can fanga... però ves per on, tot i el mal temps, van néixer dos noiets innocentots, feliçots, avui ja grandots, un es pensava que anava a la festa de l’altre i l'altre al revés, és una sorpresa deien!, que la festa és per a tots dos!!!, encantadots, però Toti amb aquestes orelletes, semblaria que havies de sentir alguna cosa i tu Guillem (agafant-me les galtones) ai senyor!!!!

De totes maneres, i vull entendre que estem en temps de crisi, semblaria que feu 25 anys cadascún i no 50 doncs només fem una festa, per tant algú ens en deu una.

Per acabar i més seriós, en empordanès , 50 anys ja, Collons companys sí que passa depressa el temps, per molts anys!!!


Tostao


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada